dilluns, 31 de març del 2008

Come on let's work.


Ja s'han acabat les vacances de pasqua i demà toca tornar a la rutina. Aquestes pasques han estat molt bé, ja que els amics ens hem reunit per anar a berenar la mona els dies de pasqua i també hem ixit més de una nit a sopar per ahí. Les festes van comensar de forma molt hard (ja sabeu el succés de les norueges XD) i han acabat molt bé també, ja que el dissapte passat anarem a vore el Rally de la Vila Joiosa i ahir vam veure la pelicula El milagro de P. Tinto a la caseta de Blai que també va ser molt dura. El primer dia de pasqua anarem a berenar a la cova de les Miqueles (com podeu observar amb la foto de dalt feta pel Blai) i el segon dia anarem a berenar a la meva caseta i després vam anar al cap de Sant Antoni (lloc molt bonic i de unes vistes espectaculars de les quals no havia gaudit encara). En general han sigut unes pasques en les quals me ho he passat molt bé. Ara toca tornar als estudis i a monpendre unaltra vegada el carnet de conduir a voré si dasi poc temps ja puc agafar el Toledo XD.

dimecres, 12 de març del 2008

Temps de reacció.


Avui hem acabat de fer una práctica relacionada amb el temps de reacció dels essers humans. La práctica ha constat de dues sessions, la primera per recollir dades i la segona per posar en comú els resultats que haviem obtingut. En la primera práctica els subjectes experimentals (també coneguts com a "conejitos de indias") es posaren uns auriculars que estaven conectats al ordenador i tenien que respondré als estimuls que anaven aparegent apretant un botó que també estava conectat al ordenador. D'aquesta forma el pc registrava els temps de reacció de tots els subjectes experimentals. Déspres el professor ens va passar els resultats del "conejitos de indias" per a que analitzarem les dades. Después de analizar les dades, la conclusió que he obtingut es que els subjectes que jugaven habitualment a videojocs tardaven menys a respondré als estímuls, és a dir, el temps de reacció era menor que els subjectes que no jugaven. El temps de reacció depén de la fisiología del sistema nervios, però pot millorar amb el entrenament, per lo tant, el subjectes que juguen habitualment a videojocs estan més entrenats per donar respostes a estímuls i el temps de reacció es menor que els subjectes que no juguen a videojocs.
També durant la duració de tota la práctica el profesor ens a explicat que el temps de reacció minim que pot tindre un esser humà es de 140 ms. Per aquest motiu quant els velocistes ixen o millor dit, presionen els tacs abans de que pasen 100ms desde la producció de l'estimul (pistolà de ixida) la ixida es considera nulà. Així que ja teniu escusa per a pegar-se la visià del siglo!!! XD
(per ampliar la image de les dades cliqueu sobre elles)

dimarts, 4 de març del 2008

El nou cuatrimestre.


Amb el nou cuatrimestre hem comensat tres noves assignatures. Aquestes son gimnàstica rítmica deportiva y artistica, atletisme i dessarollo y aprendizaje. Comensaré per la que, segons m'han dit els que ja l'han cursà, es la més díficil: Desarrollo. Aquesta assignatura consistix amb métodes per el entrenament que son molt complexes ja que hi ha que tindre molts factors en compte edad, sexe, objectius... D'altra banda unaltra assignatura que hem comensat es Atletisme. El professor que imparteix les classes d'aquesta assignatura es Daniel Plaza campió olímpic de les olimpiades de Barcelona 92. En aquesta assignatura donem totes les modalitats d'atletisme i el pitjor es que el meu grup de pràctiques ens toca ferles de 13:00 a 15:00 un horari que ara ja fa molta calor i això que encara no fa "calor". En les pràctiques treballarem técniques de carrera, diferents modalitats olímpiques incluint el salt en pertiga. Finalment la última assignatura que hem queda per explicar es gimnàstica: En aquesta assignatura donarem la gimnàsica rítmica deportiva que es lo del balonet i lo de pegar botets i la gimnàsia artistica que consisteix en treballar amb aparatos com per ejemple el potro. En les pràctiques que hem fet fins ara de gimnàsia han sigut molt divertides però també un poc complicades ja que per ejemple jo soc tan flexible com una barra de ferro colat i això de posarme el peu dalt del cap es una missió molt complicada XDDDDDD. A més quant veguem que la professora fa l'exercici pareix fàcil però a l'hora de posaro en pràctica ja no es tan fàcil. Per cert, gràcies a la gimnastica, (en la primera pràctica vam fer un exercici "El pont" que consistia en escomensar de dret i anar a tocar amb les mans el piso doblantse com un pont) vaig aconseguir tocar amb les mans cosa que no hem acabava de creure perque pensava que no era tant flexible XD.